dilluns, 25 de maig del 2015

El meu poble

Cala Rajada és una localitat turística del terme municipal de Capdepera, al Llevant de Mallorca. Segons el padró de 2011, constava de 6239 habitants, encara que la població real augmenta molt durant la temporada d'estiu gràcies als turistes, la majoria procedents d'Alemanya. Per aquesta rao, el nucli de Cala Rajada és un dels més importants a nivell turistic de l'illa de Mallorca.
La distància amb la capital (Palma de Mallorca) és aprox. d'uns 80 km. Cala Rajada és el punt més proper respecte l'illa Menorca.
Les platges que hi ha prop del nucli són, en sentit contrari a les agulles del rellotge: La Pedruscada, Son Moll, Cala Rajada, Cala Gat, L'Olla, Cala Lliteres, Cala Agulla i Cala Moltó. A més de les cales, són importants el port esportiu on s'ha desenvolupat tradicionalment l'activitat de la pesca, el far de Capdepera, el Palau March, propietat de la família March i el passeig maritim de la localitat, on es també es troben bars, cafeteries i restaurants.
Segons l'Associació d'Hotelers de Capdepera, el municipi consta de 78 hotels que sumen un total de 15528 places, encara que aquestes dades inclouen els hotels dels nuclis turístics Font de la Cala, Canyamel, Cala Gat i Cala Mesquida. El conjunt d'aquestes zones turístiques s'ha anomenat First Sun Mallorca, fent referència a la posició més oriental del municipi respecte de l'illa de Mallorca.
A meitat del mes de juliol se celebren les festes de la Mare de Déu del Carme  (16 de juliol) i a meitat del d'agost se celebren les de Sant Roc (16 d'agost). En ambdues festes se celebren activitats, concerts, revetlles, etc..

dijous, 21 de maig del 2015

Pizza

El meu menjar preferit és la pizza. Podria menjar-ne cada dia. Desde petita, quan el meu germà menjava pizza sempre li robava un tros de la seva per tenir-ne més. Sempre, a la llista de la compra, apuntava "comprar pizza" per així tenir-ne sempre. Encara que sóc molt triada per els menjars, m'agraden tots els tipos de pizza que fins ara he provat.

La pizza és un pa pla fornejat, la base és elaborada amb farina de blat, sal, aigua i llevat. Generalment és cobert per salsa de tomàquet o altres ingredients com salami, xampinyons, ceba, pernil, olives, entre altres. És original de la cuina napolitana (Itàlia) i la seva popularitat ha fet que s'estengui per tot el món amb molt diverses variants.

Aqui vos deix l'enllaç de la recepta d'una pizza casera per si vos interesa. Explica pas a pas lo que s'ha de fer i les explicacions estan acompanyades d'imatges! A jo m'encanta.

dimecres, 20 de maig del 2015

Piano

M'agrada molt tocar el piano, per això ara vos explicare un parell de coses que crec que són bàsiques e importants d'aquest instrument.
El piano/pianoforte va ser un instrument inventat cap a l'any 1690 per l'italià Bartolomeo Cristofori.
És un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional.
El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. Les tecles accionen un mecanisme de martellets folrats de feltre que colpegen les cordes d'acer, fent que aquestes emetin un so. Les vibracions es transmeten a través dels ponts a la taula harmònica, que els amplifica. Està format per un arpa cromàtica de cordes múltiples, accionada per un mecanisme de percussió indirecta, a la qual se li han afegit apagadorss. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.

Aquesta cançó m'agrada moltíssim: "River flows in you" de Yiruma.
I aquí vos deix una manera de aprendre a tocar la canço esmentada abans molt fàcil: 

Ós panda

El meu animal preferit és Lós pandam per això ara vos explicaré un parell de coses sobre aquets animals.
L'ós Panda és un ós natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l'ordre Carnivora, la dieta del panda gegant és el 99% de brots de bambú. L'altre 1% de la seva dieta inclou mel, ous, nyams, fulles d'arbusts, taronges, i plàtans.
El panda gegant viu en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu. Degut a la construcció de granges,deforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.
El panda és una espècie en perill d'extinció que necessita protecció. Un informe del 2007 mostra que hi ha 239 pandes que viuen en captivitat dins de Xina i 27 d'altres fora del país. La població salvatge estimada varia molt; una aproximació calcula que hi ha uns 1.590 animals vivint en llibertat, mentre que un altre estudi fet el 2006 a través de l'empremta genètica estima que la xifra podria ser més elevada, de 2.000 a 3.000.

Toulouse i Calcetín


Tenc dos moixos, en Toulouse i en Calcetin . Un té un any i mig (Toulouse) i l'altre 7 mesos (Calcetín).
En Toulouse me'l va donar una amiga de la meva mare quan se'l va trobar a la seva finca mort de fam. Havia molts de moixos i havien de sercar-lis una famili. Noltros no voliem moixos ni cap animal a casa nostra però al veure ses condicions del moix varem dur-lo fora pensar-ho. Mos va costar dever dues setmanes que se recuperes i poc a poc va anar millorant. Ara és un moix molt gran i està molt sa, És molt actiu, mai atura de jugar.

En Calcetí mos ho varem trobar a n'es carrer mig mort, era un bebé. Al veure el seu estat el varem dur al veterinari i el varem cuidar. Varem estar més de tres setmanes que no sabiem si sobreviuria o es moriria. Per sort, es va recuperar. Se veu que no va tenir una bona vida al carrer i encara ara li costa molt estar amb noltros. Molt poques vegades el podem acariciar. Però poc a poc esperem que aquesta por se li envaigui i tot vaigui bé.

HOLI 2

Vos demanareu que significa HOLI 2, veritat? Ido és el nom que tenim les meves amigues i jo. És el nostro nom de grupo.
Tot va començar quan n'esther (la rossa) i jo (la de la corona) ens varem canviar a l'institut d'Artà. Varem anar coneixent a les nines. Però no estavem juntes ja que, erem de diferents grups. N'Aina (la nina que està entre n'Esther i jo) anava amb altres i per aquesta raó mai vaig oensar que podriem arribar a tenir aquesta relació de avui en dia. 
A la classe varem començar a xerrar i a xerrar i ens varem agafar confiança rapidíssim. Però només ens juntavem a classe. 
Un dia varem fer un grup de Whatsapp fora cap intenció de que quedés permanent. Just ho varem fer per xerrar d'un tema i després no feiem contes mantenir-lo. Però les coses varen sorgir així. Varem començar a estar sempre les cinc juntes, xerravem moltíssim i perquè no? Ens varem anar juntant i juntant fins fer-mos inseparables. Avui en dia, estic molt contenta de tenir-les com amigues i esper no separar-me mai d'elles.

dilluns, 18 de maig del 2015

Jo i la meva gran passió

De petita ja m'agradaven molt les motots. Quan el meu germà es va treure el carnet sempre volia que hem dugués a totes bandes amb ella.
Tres mesos abans de complir l'edat (15 anys) a la que et permeteixen treurer-te el carnet de moto, vaig anar a la autoescola a apuntar-me. Vaig estar devers un mes i mig estudiant i després de les vacances hem vaig examinar de la prova teòrica. Al dia següent, na Bel (la madona de l'autoescola) me va cridar i me va dir que havia aprovat. Me vaig possar molt contenta i una setmana més tard vaig començar amb les pràctiques. Me va costar bastant ja que la moto que duc és molt gran devora jo que soc menudeta, també pesa moltíssim i com no arrib bé al terra se me fa difícil agontar-la. Sort de que el meu germà me va donar un parell de classes extres pel meu poble per tenir-ho més controlat.
El dia de la prova pràctica, el circuit me sortia bastant bé, (consta de passar enmig de dues línees i fer un zig-zag) lúnic que me feia por era trepitjar la línea. A l'hora de l'examen estava molt nirviosa, només pensava amb la linea. Quan vaig arrancar la moto vaig partir i vaig passar la retxa, estava tant contenta que vaig perdre l'equilibri a un con i vaig possar els peus al terra. No apto. Vaig estar dos dies plorant fora sortir de ca meva, fins que vaig obrir els ulls i me vaig donar conta que no estava tot perdut. Tenia una altra oportunitat i aquella seria la bona. Sixí va ser. Vaig tornar a anar i vaig fer el circuit perfecte. Era tan feliç... No mo vaig pensar i en arribar vaig agafar la meva moto i no vaig tornar a ca meva fins que era fosc.
Cap nina, mai havia duit una moto com la meva. Estaven calificades com a: "les motos dels "nins.
A mi me va donar igual i vaig fer el que realment volia que era dur la meva moto. Vaig rebre moltíssimes crítiques. Però, si no feim el que mos agrada, que mos queda?
Ara més nines s'han animat a dur-la i a no tenir por de mostrar els seus verdaders gustos, estic contentíssima.