De petita ja m'agradaven molt les motots. Quan el meu germà es va treure el carnet sempre volia que hem dugués a totes bandes amb ella.
Tres mesos abans de complir l'edat (15 anys) a la que et permeteixen treurer-te el carnet de moto, vaig anar a la autoescola a apuntar-me. Vaig estar devers un mes i mig estudiant i després de les vacances hem vaig examinar de la prova teòrica. Al dia següent, na Bel (la madona de l'autoescola) me va cridar i me va dir que havia aprovat. Me vaig possar molt contenta i una setmana més tard vaig començar amb les pràctiques. Me va costar bastant ja que la moto que duc és molt gran devora jo que soc menudeta, també pesa moltíssim i com no arrib bé al terra se me fa difícil agontar-la. Sort de que el meu germà me va donar un parell de classes extres pel meu poble per tenir-ho més controlat.
El dia de la prova pràctica, el circuit me sortia bastant bé, (consta de passar enmig de dues línees i fer un zig-zag) lúnic que me feia por era trepitjar la línea. A l'hora de l'examen estava molt nirviosa, només pensava amb la linea. Quan vaig arrancar la moto vaig partir i vaig passar la retxa, estava tant contenta que vaig perdre l'equilibri a un con i vaig possar els peus al terra. No apto. Vaig estar dos dies plorant fora sortir de ca meva, fins que vaig obrir els ulls i me vaig donar conta que no estava tot perdut. Tenia una altra oportunitat i aquella seria la bona. Sixí va ser. Vaig tornar a anar i vaig fer el circuit perfecte. Era tan feliç... No mo vaig pensar i en arribar vaig agafar la meva moto i no vaig tornar a ca meva fins que era fosc.
Cap nina, mai havia duit una moto com la meva. Estaven calificades com a: "les motos dels "nins.
A mi me va donar igual i vaig fer el que realment volia que era dur la meva moto. Vaig rebre moltíssimes crítiques. Però, si no feim el que mos agrada, que mos queda?
Ara més nines s'han animat a dur-la i a no tenir por de mostrar els seus verdaders gustos, estic contentíssima.
alerta a caure
ResponElimina